kaosenlared.net

sehansuscrito163  quedan837 Objetivo 1000 suscriptor@s! 
15 Nov 2014

Després de l'èxit ve el repte CAT/CAS

Escrito por 
Valora este artículo
(2 votos)
El repte consisteix en fer que com a mínim les dues terceres parts del cens electoral estigui per la independència.

El poble català es manifesta cada cop amb més convicció. Les manifestacions en pro de la independència pàtria són indiscutibles èxits d'organització. La premsa internacional se'n fa ressò. Les xifres de participació augmenten d'acte en acte, però tot i això encara no arriben ni a la meitat de la població en edat de votar. És evident que no tota la població de Catalunya es mobilitza per demanar la independència. Per què? Atès que no hi ha cap mena d'impediment per fer-ho ni cap represàlia per qui ho faci, cal pensar que la causa és la falta de motivació.

Deixant de banda si és possible o no aconseguir aquesta independència que tant fervorosament demana la part del poble que es manifesta i que els polítics catalans animen a seguir fent, (tema que mereix atenció a part), ens centrarem ara en què cal fer perquè la xifra de manifestants superi les dues terceres parts del cens electoral.

Si del que es tracta es de mobilitzar la població de Catalunya, haurem de tenir present la seva composició. Una gran part d'ella és d'origen espanyol. Els seus pares o com a molt els seus avis van néixer en algun lloc d'Espanya. I el que és més greu: van venir a Catalunya convençuts que anaven a una regió d'Espanya. Un cop aquí es van trobar amb que la gent del país parlava una llegua diferent de la seva, però escrivia amb la mateixa perquè era la que els havien ensenyat a l'escola. Tot estava escrit i retolat en castellà. El català el parlaven els catalans entre ells però no tenia cap validesa oficial perquè segons s'ensenyava a l'escola no era una llengua sinó un dialecte. Era  evident que no havien sortit d'Espanya. Estaven en terra pròpia i amb ple dret. Res no els motivava a aprendre català ni a sentir cap mena de respecte pel poble que els acollia. Es van instal·lar aquí i mica a mica es van anar fent seu el país.

Passats els anys, diverses circumstàncies han fet que la nació catalana estigui força més present en l'entorn d'una bona part de la descendència d'aquells “altres catalans”, segons els va denominar Francesc Candel. Saben que Catalunya està dempeus i que lluita per la seva existència. Però això no vol dir que sentin aquesta lluita com  a pròpia. En conseqüència no s'hi sumen, perquè això de la llengua i la identitat nacional catalana no és cosa seva. I pel que fa al dret de governar-se, doncs tant se'ls en dóna perquè els polítics que encapçalen la lluita per la independència són tant burgesos i estan tant lluny del poble com els del govern d'Espanya.

Penso que els qui de debò desitgem una Catalunya independent i lliure hem de començar per analitzar la realitat actual del nostre país. El poble català en pes, sigui quin sigui el seu origen, està patín un atac neoliberal com mai l'havia patit. S'estan retallant el pressupostos destinats a ensenyament i sanitat. S'estan privatitzant serveis mèdics. Es perden llocs de treball per manca de consum, la qual cosa genera un desmesurat índex d'atur. Els impostos pugen i amb ells pugen els preus... Tot això ho pateix la totalitat de la població tant la d'origen català com la d'origen espanyol. El govern català diu que fa el que li mana fer el govern espanyol. Volem més motius, doncs, per deixar d'estar a les ordres del govern d'España? Per fer-nos independents i no haver d'acceptar les limitacions imposades pels que desgovernen a l'Estat espanyol? Què potser no és motiu per unir-nos i lluitar plegats tots contra la injustícia social que estem patint?

La independència pàtria motiva a la major part del poble d'origen o sentiment català. La defensa dels drets socials pot motivar a la major part del poble català actual, sigui quin sigui el seu origen. Per què, doncs, les organitzacions civils que encapçalen el moviment independentista no es fan aquest plantejament? Per què estan tant entossudides en separar la lluita social de la lluita per la independència? Què potser no ho veuen tot això que estem dient aquí? O potser és que ja els fa goig fer tota aquesta litúrgia, però a condició que no hi hagi cap canvi social?

Malgrat que una bona part del component humà que lluita per la independència sigui jove i el seu ideari estigui a favor d'una major justícia social, no sembla que hi estiguin els caps visibles de les entitats organitzadores. Però tant si estan per una Catalunya més igualitària com si no, el seu discurs no ho deixa veure clarament. I pel que fa a la participació dels dos partits polítics majoritaris en el moment present, tampoc hi ha cap manifestació que faci referència a les desigualtats socials que la línia política de l'actual govern estan afavorint. Ans al contrari, que quan el president Mas ha estat interrogat sobre aquest tema ha dit clarament que les “retallades” pressupostàries es seguiran fent malgrat que s'aconseguís la independència. Què volem, doncs, que la població catalana d'origen espanyol s'hi avoqui a demanar una independència que no els reporta res?

Penso que aquesta majoria de qualitat que desitgem no la tindrem mentre la crida a la independència estigui impregnada de ideologia burgesa. Mentre tot el poble no vegi ben clar que les perspectives de futur que se li ofereixen tenen moltes més garanties de justícia social que les ja presents. Mentre pensi que seguiran manant i governant gent tan indiferent a les necessitats socials i tan atenta als interessos de les classes privilegiades com la que governa ara. El poble català d'origen foraster no és estúpid i no es mourà per res que no els va ni els ve.

Si de debò volem una Catalunya lliure cal que comencem lliurant-la de l'opressió interior. Espanya espolia el poble català, però la burgesia catalana també. És per aquí per on s'hauria de començar, per fer ofertes polítiques coherents amb les necessitats socials de tota la població. Potser a partir d'aquí les classes modestes deixarien de ser indiferents al nostre desig d'independència. Però si no oferim cap canvi social que millori les condicions de vida de les classes més desfavorides, si l'única cosa que oferim és canviar la “rojigualda” per l'estelada, seguirem lluitant en minoria per un canvi que no motiva a la major part del que avui és la població de Catalunya. /PC

 

Tras el éxito viene el reto

El reto consiste en hacer que al menos las dos terceras partes del censo electoral estén por la independencia.


El pueblo catalán se manifiesta cada vez con más convicción. Las manifestaciones en pro de la independencia patria son indiscutibles éxitos de organización. La prensa internacional da fe de ello. Las cifras de participación aumentan de acto en acto, pero ni aun así llegan a la mitad de la población en edad de votar. Es evidente que no toda la población de Cataluña se moviliza para pedir la independencia. ¿Por qué? Dado que no hay ningún impedimento para hacerlo ni ninguna represalia por quien lo haga, hay que pensar que la causa es la falta de motivación.

Dejando de lado si es posible o no conseguir esta independencia que tant fervorosamente pide la parte del pueblo que se manifiesta y que los políticos catalanes impulsan, (tema que merece atención aparte), nos centraremos ahora en lo que debiéramos hacer para que la cifra de manifestantes supere las dos terceras partes del censo electoral.

Si de lo que se trata es de movilizar a la población de Cataluña, deberemos tener presente su composición. Una gran parte de ella es de origen español. Sus padres o como mucho sus abuelos nacieron en algún lugar de España. Y lo que es más grave: vinieron a Cataluña convencidos de que iban a una región de España. Una vez aquí se encontraron con que la gente del país hablaba una lengua distinta a la suya, pero escribía con la misma porque era la que les habían enseñado en la escuela. Todo estaba escrito y rotulado en castellano. El catalán lo hablaban los catalanes entre ellos pero no tenía ninguna validez oficial porque según se enseñaba en la escuela no era una lengua sino un dialecto. Era evidente que no habían salido de España. Estaban en tierra propia y con pleno derecho. Nada les motivaba a aprender catalán ni a sentir ningún respeto por el pueblo que los acogía. Se instalaron aquí y se adueñaron del país tan pronto como pudieron.

Pasados los años, diversas circunstancias han hecho que la nación catalana esté bastante más presente en el entorno de una buena parte de la descendencia de aquellos "otros catalanes", según los denominó Francisco Candel. Saben que Cataluña está de pie y que lucha por su existencia. Pero eso no quiere decir que sientan esta lucha como propia. En consecuencia no se suman, porque eso de la lengua y la identidad nacional catalana no es cosa suya. Y en cuanto al derecho de gobernar les da igual, porque los políticos que encabezan la lucha por la independencia son tan burgueses y están tan lejos del pueblo como los del gobierno de España.

Pienso que lquienes de verdad deseamos una Cataluña independiente y libre debemos empezar por analizar la realidad actual de nuestro país. El pueblo catalán en peso, sea cual sea su origen, está padeciendo un ataque neoliberal como nunca habían imaginado. Se están recortando los presupuestos destinados a educación y sanidad. Se están privatizando servicios médicos. Se pierden puestos de trabajo por falta de consumo, lo que genera un desmesurado índice de paro. Los impuestos suben y con ellos suben los precios... Todo esto lo sufre la totalidad de la población tanto la de origen catalán como la de origen español. El gobierno catalán dice en su descargo que hace lo que le ordena hacer el gobierno español. ¿Queremos más motivos, pues, para dejar de estar a las órdenes del gobierno de España? ¿Para hacernos independientes y no tener que aceptar las limitaciones impuestas por los que desgobiernan en España? ¿Acaso no es motivo para unirnos y luchar juntos, catalanes de origen y catalanes allegados, contra la injusticia social que estamos sufriendo?

La independencia patria motiva a la mayor parte del pueblo de origen o sentimiento catalán. La defensa de los derechos sociales puede motivar a la mayor parte del pueblo catalán actual, sea cual sea su origen. ¿Por qué, pues, las organizaciones civiles que encabezan el movimiento independentista no toman esto en cuenta? ¿Por qué están tan empeñadas en separar la lucha social de la lucha por la independencia? ¿Acaso no ven todo lo que estamos diciendo aquí? O quizá es que ya les gusta hacer toda esta liturgia de la reivindicación patria, pero no que no hayan cambios sociales?

A pesar de que una buena parte del componente humano que lucha por la independencia sea joven y su ideario esté a favor de una mayor justicia social, no parece que lo estén las cabezas visibles de las entidades organizadoras. Pero tanto si están por una Cataluña más igualitaria como si no, su discurso no lo deja ver claramente. Y en cuanto a la participación de los dos partidos políticos mayoritarios en el momento presente, tampoco hay ninguna manifestación que haga referencia a las desigualdades sociales que la línea política del actual gobierno favorecen. Antes al contrario, que cuando el presidente Mas ha sido interrogado al respecto ha dicho claramente que los "recortes" presupuestarios se seguirán haciendo aun cuando se logre la independencia. ¿Qué queremos, pues, que la población catalana de origen español se vuelque a pedir una independencia que no les reporta nada?

Pienso que no esa mayoría de calidad que deseamos mientras la llamada a la independencia esté impregnada de ideología burguesa. Mientras todo el pueblo no vea claramente que las perspectivas de futuro que se le ofrecen tienen muchas más garantías de justicia social que las ya presentes. Mientras piense que seguirán mandando y gobernando gente tan indiferente a las necesidades sociales y tan atenta a los intereses de las clases privilegiadas como la que gobierna ahora. El pueblo catalán de origen forastero no es estúpido y no se moverá por nada que no les va ni les viene.

Si de verdad queremos una Cataluña libre es necesario que comencemos librándola de la opresión interior. España expolia el pueblo catalán, pero la burguesía catalana también. Es por ahí por donde se debería empezar, por hacer ofertas políticas coherentes con las necesidades sociales de toda la población. Quizás a partir de ahí las clases modestas dejarían de ser indiferentes a nuestro deseo de independencia. Pero si no ofrecemos ningún cambio social que mejore las condiciones de vida de las clases más desfavorecidas, si lo único que ofrecemos es cambiar la española "rojigualda" por la catalana “estelada”, seguiremos luchando en minoría por un cambio que no motiva a la mayor parte de lo que hoy es la población de Cataluña. / PC

You have no rights to post comments